BLOG DIRIGIT A TOTES AQUELLES PERSONES AMB ESPERIT MONTSERRATI QUE VULGUIN ENDINSAR-SE A LA MONTANYA PER REALITZAR ALGUNA INTRÉPIDA ACTIVITAT DESITJANT COMPLEMENTAR UNA MICA LA SEVA INFORMACIÓ

MONTSERRAT ES UNA MUNTANYA DE PEDRES VIVES

 


Bloc característic de l'Hort de Malany.No li queda gaire temps en aquest lloc...

La muntanya de Montserrat és dinàmica. La seva forma és el resultat d’una continua erosió iniciada milions d’anys enrere, que avui encara continua i que continuarà molts milions d’anys més. 

L’especial composició del conglomerat, sòlid i resistent, però a voltes feble, junt amb la presència d’importants sediments d’argiles i lutites que s’intercalen en el conglomerat, aporta una important desestabilització al massís. Les diàclasi, que tantes belles formes han aportat al paisatge montserratí, també han contribuït a desestabilitzar l’estructura columnar d’algunes agulles. Aquestes, no sempre són perfectament verticals, presenten importants part balmades que, per qualsevol alteració erosiva es desprenen.



No fa gaires anys va caure un gran bloc al camí del Rosari.Des de baix es pot apreciar.


Els despreniments o esllavissades de grans magnituds són episodis esporàdics, però quan passen provoquen un gran impacte mediàtic per les seves conseqüències. Especialment perquè, per la particular situació del monestir i el santuari de Santa Maria, originen afectacions a la mobilitat per carretera o tren. 

Al marge d’aquests episodis la muntanya pateix constants moviments de pedres com a conseqüència de la seva particular dinàmica.


Montserrat és una muntanya de pedres vives.


Text extret de la página:

https://totmontserrat.cat/

---------------------------------


Bloc subjecte a la part alta del monestir, a prop de l'ermita de la santa Creu.

Fragments rocosos provinents d'un despreniment a la talaia gran.


Coincideixen totes amb neu o pluja, que accelera la fragmentació de la roca a causa del glaç.S'han fixat Prop de 2000 bolons per estabilitzar el conglomerat de còdols


Roca aturada per una barrera dinámica, són capaços de controlar un possible impacte de grans magnituds. Aquestes pantalles absorbeixen la energia cinètica de les masses que es desprenen, mitjançant la deformació de la pròpia barrera i dels elements dissipadors d'energia.


Hi ha diverses posades a la muntanya, la majoria a la zona de la carretera que condueix al monestir


Esllevissada a la via del carrilet, deixant parat al mateix.

Avui en día ja está ben protegit...no tingueu por...😅


Despreniment al Serrat de les Barratines.


Treballs d'estabilització.


Durant l'episodi de pluja torrencial del del 2000, diferents canals del vessant nord de Montserrat van quedar afectats per despreniments de roca, entre elles l'emblemàtica canal de Sant Jeroni.


Caiguda de pedres sobre el parking tallant la carretera a l'alçada dels Degotalls.


Una mirada atenta a la muntanya, hom descobreix enormes blocs caiguts que ara ja formen part del mateix paisatge montserratí.


Murs de pedra seca protegint la carretera.


Carretera al monastir.


Vull aclarir que algunes de les fotos no les he tirat jo, desconec els autors, però els agraeixo l'autoria.


El 2008 van morir dos treballadors que ajudaven a assegurar els blocs, com a conseqüència d'un nou despreniment.



Una mirada atenta a la muntanya descobreix nombroses marques vermelloses del despreniment de làmines de roca, com si es tractés de la marca de color viu a la pintura vella de la paret interior d'una casa després de retirar un quadre o un pòster que han estat allà durant anys. Amb els anys d'exposició, la roca derivarà progressivament a un to grisenc, més apagat.



El Patronat de la Muntanya de Montserrat i l'ICGC col·laboren en el Pla per a la Mitigació del Risc Geològic a Montserrat , que va ser posat en marxa arran dels episodis de despreniments rocosos dels anys 2007 i 2008 en el sector de Degotalls i de l'any 2010 a l’hotel Cisneros.

*********************


La Cadireta d’Agulles, un bloc de conglomerat que presenta un fort extraplomat que fa témer pel seu nivell d’estabilitat present i futur.

En els últims anys, la roca de la Cadireta de Montserrat s'ha separat uns cm, inclinanse cap davant ,per això des de fa molt temps s'han fet diversos estudis geomecànics de l'estabilitat i col·locat diversos sensors de moviment.


La configuració d'esforços en el conjunt de l'agulla indica definitivament una possible degradació de l'estabilitat amb el pas del temps, cosa que donaria pas al col·lapse de la Cadireta. Aquesta catàstrofe no és pas imminent, poden passar segles; fins i tot podria ser evitada si s'adoptessin mesures d'estabilització.


Reflectors i sensors de moviment ja son instal·lats a la Cadireta des de fa temps.


Esperem que no es posi cap pilar, com ja ha passat en altres parts del massís...


Representació de la instal·lació d'uns possibles tirants d'acer que subjectarien el gran bloc de pedra, prevenint així un possible despreniment.

En alguns punts concrets del massís ja s'ha prácticat aquest tipus de mesura.

Detalls de les zones més critiques.


Montserrat sempre està en moviment, quan gela o plou abundantment simplement s'accelera. Totes les muntanyes es mouen.

Cal considerar també l'erosió progressiva dels materials argilosos situats en el contacte amb la base i l'aprofundiment de la diàclasa que la separa de l'agulla veïna.


Es col·loquen uns sensors de moviment a la Cadireta i uns altres a la paret de la foradada. Llavors des de la carretera mesuren la distància a uns i altres reflectors. Si la distància augmenta és que la Cadireta va penjant una miqueta mes...😱


sensors i reflectors utilitzats per instal·lar a la pedra i així poder fer els mesuraments.

La conclusió principal actualment és que la Cadireta es troba en una situació de seguretat suficient.😃



*********************




Any 2010 ,una roca es va precipitar sobre l'hotel Abad Cisneros...


traspassant la teulada i apareixent en una habitació depenent de la cuina.



Per això els enclavaments susceptibles de poder tenir caiguda de pedres damunt del monestir han estat protegits.

Tensors i malles d'acer vetllen per la protecció dels visitants.



(La gran roca que apareix en aquestes fotografies és “la Bimba”,situada per sobre del monastir

LA FORÇA DELS ELEMENTS

 AIGUA 



A ¼ de 3 de la matinada del dia 10 de juny de l’any 2000 es posà a ploure damunt la muntanya de Montserrat fins a les 7 del matí. Va haber un moment que en ¾ caigueren 100 litres/m2 . Moltíssim aigua en molt poc temps. Els resultats foren devastadors. Bona part del monestir i del santuari quedaren destrossats o força mal mesos. La muntanya patí una sobtada erosió que va cambiar la selva fisionomía sobtadament ,al igual que algunes canals.



Aquest volum tant gran d’aigua en només 45 minuts, explica que els torrents formessin cascades i baixessin carregats de fang i roques.







L'emplaçament de l'abadia a tocar del torrent de santa María, va fer que gran part de les instal·lacions quedessin negades per l'aigua i terra.



Les comarques més afectades van ser el Penedès, l'Anoia, el Bages i el Baix Llobregat.van perdre la vida 5 persones.



**************************"


FOC 

Agost de 1986 , un incendi, presumptament provocat,va arrasar entre 6.000 i 8.000 hectàrees de muntanya -el 75% del parc natural de Monserrat més zones limítrofes-es.

Es deia que s'hauria originat fortuïtament en copejar els cables d'alta tensió contra els arbres a causa del vent, pero els bombers van trobar conills amb cotó untat amb líquid inflamable i l'incendi es va originar en tres punts diferents del parc natural.

El foc va arribar fins al monestir de Montserrat, després d'arrasar bona part de la muntanya. Les flames van afectar parcialment l'hort dels monjos i van arribar a uns 15 metres del complex hoteler. 

Una veritable desgràcia que sempre quedarà a la memòria de la gent que estima la muntanya.

Sens dubte un trist record...



La zona que assenyala la fletxa és on es troba l'estació superior del funicular de Sant Joan.


la muntanya totalment coberta de fum.


I de flames.


Un dels monjos resguardant l'imatge de la moreneta



Vist desde Santa Cecilia.



6 incendis van cremar la zona entre el 7 i el 18 d'agost de 1986.



Monument a l'enteniment...


📷 Fotografías extretes d'internet

POU DEL SAURI



 

Desdé Trinitat a Sta Anna, trobem el GR que mena de Sta Cecília.

Si ens fixem be ,en un punt en concret, prop de la ermita de sant Benet, s'observa una llosa de ciment amb uns passamans fixats i gran quantitat de pedruscall abocat pendent avall, son las restes de la base d’una antiga torre del petit telefèric per on es transportaven els materials per fer les obres d'un pou obert per cercar-hi aigua.

Aquet ,resta avui dia tapat per la vegetació, tot i que s'hi aprecia un petit forat relacionat amb aquesta activitat. 




En el camí dels Totxos, situat per sota tambe trobarem restes d'aquet pas.

Aquest camí se’l conegué, en una època, com el Camí del Saurí.


********************


Als anys 40 del segle passat en aquest indret es van estar perforant, sense èxit, pous per cercar l'aigua que eixia als Degotalls degut a la poca capacitat que hi havia per amagatzemar aigua i la necessitat creixent de la mateixa.







El suministrament insuficient d'aigua era un gran problema al monastir, ja que abans es tenía que recollir l'aigua que corria avall pel torrent de la Vall Mala des de més amunt de Sta Anna on encara es poden trobar brides i trossos de tub d'aquesta istal·lació. 

l'Any 1946 es va col·locar el tub que des de Can Gomis al Llobregat solucionaria la històrica manca d'aigua dalt el Monestir.

A partir d’aquest any ja no calgué recórrer a cap Sauri ni fer perforacions a la muntanya per buscar aigua. 


************************



El Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans ens diu que un saurí és una «persona que amb una vareta a la mà o altre mitjà, endevina o pretén endevinar l’existència d’aigües subterrànies o altra cosa oculta sota terra». De fet, molta gent, quan sent aquest mot, s'imagina algú mirant de trobar aigua amb l'ajuda d'unes varetes que li mostren l'indret en què hi hauria un pou desconegut fins aleshores.


Què és un saurí i com pots buscar aigua amb la radioestèsia?

La rabdomància és l'art del saurí, que s'ha practicat des de temps immemorials. Fa 8.000 anys que existeixen gravats que mostren saurins en acció que miren de trobar aigua. Els saurins han estat presents en un gran nombre de cultures; de fet, n'hi ha hagut entre els guies, líders o sacerdots dels romans, dels germànics, dels grecs, dels celtes, dels hebreus, dels caldeus, dels egipcis, dels sumeris i dels esquimals. 

Dins de la Bíblia, hi podem trobar el nom d'un saurí molt rellevant: Moisès. Aquest guia del poble jueu mirava de trobar aigua al desert del Sinaí pels volts del 1250 a. C., amb l'ajuda d'un bastó. En un temps passat, els prínceps i els monarques contractaven saurins per tal de descobrir metalls amagats sota terra, minerals subterranis o torrents.



A l'època del monarca Lluís XIII de França, el baró de Beausoleil i Martine de Bertereau, que era la seva dona, van trobar 150 mines gràcies a l'ajuda de diverses varetes de saurí.


L'art dels saurins va topar amb l'Església al llarg d'un bon grapat d'anys, perquè es contemplava com una cosa relacionada amb la bruixeria. Sigui com sigui, un gran nombre de sacerdots i jesuïtes van recórrer a la rabdomància. De fet, l'any 1693 el pare jesuïta Le Lorrain va publicar una obra anomenada 'La física oculta', que tractava aquesta temàtica. L'any 1701, després d'haver-la investigat, la Inquisició va incloure l'obra en una llista negra. 


Quan es tracta de parlar de saurins, no podem oblidar-nos d'un altre concepte nou: la radioestèsia, que seria l'habilitat de veure tot allò que no és visible. Concretament, consistiria en el fet de poder capturar les ones que emeten els cossos, siguin visibles o no, per tal de fer-ne una identificació —tant si és de lluny com de prop— i de poder concretar on s'ubiquen, quina composició tenen, quina és la seva naturalesa i en quina quantitat els trobem. La radioestèsia fa que el saurí pugui trobar brolladors, aigua o jaciments amagats. La imatge del saurí que mira de trobar aigua és del tot certa!


Igualment, hi ha moltes persones que afirmen que la radioestèsia és un mètode molt bo de clarividència, que contribueix al descobriment de diversos aspectes del futur, perquè cada persona pot transmetre un magnetisme o energia. De la mateixa manera, afirmen que cadascú té sensibilitat a la radioestèsia tal com passa amb els sentits, i que únicament cal disposar de voluntat per tal de poder-la desenvolupar i de treure'n profit.


Font sobre els Sauris: Catalunya Diari.

EL TARRABASTALL

 



Anècdota dels anys 60' succeïda a Sant Benet extreta i copiada totalment del fabulós blog d'en Josep Batlle :

"Hi ha vida més enllà de l'escalada".

On l'Albert Iglesias li explicava una història digna de ser recordada.


- Del Clot a la Sagrada Família. Molt sovint hi pujavem. Allà l'Albert o algun coetani seu ens explicava alguna "batalleta". Mentrestant, ell dibuixava alguna de les seves populars ressenyes tot assenyalant els merlets, sabines... a l'hora que gesticulant feia el pas clau amb aquella coneguda coreografia.

Amb en "Harry" , en Julio de tant en tant feiem de "cobradors del frac", o de "segurates" de fortuna durant les vacances de Nadal. Eren finals dels 70s i no era fàcil conseguir algun ferro o algun mosquetó, i sempre feiem un bescanvi per la feina feta.

Sempre els he guardat afecte a ell i a la Carmen, i d'any en any sempre els faig alguna visita.

L'any passat i en motiu de l'encàrrec de les cal·ligrafies del baldaquí de la Sagrada Família, vaig passar a fer la visita.

Com sempre mil viaranys diferents porten la nostra conversa a través, com no, del món montserratí; escalades, racons, en Basili...

No recordo com, però de sobte em pregunta si sabia d'on habien sortit els blocs que hi han davant de l'ermita de Sant Benet.






- Collons, doncs de la muntanya no?

Intuia però que m'anava a explicar una història que de ben segur desconeixia.

Amb les seves pauses en els moments adients tot mirant-te per sobre les seves ulleres, l'Albert m'explica la història.


Allà l'any 1960 en Muntaña feia el servei militar a Barcelona en un polvorí, i sembla ser que com a "divertimento" es va endur cap a Montserrat una carrega de pólvora d'una munició de gran calibre.



Fotografía de la xarxa.

Al nostre personatge no se li va acudir res més que després de col·locar la pólvora i una llarga metxa a la llastra de l'agulla del Guarda i detonar-la.

Es veu que es va produir una explosió d'una magnitud que poc s'imaginaven i que va provocar el desprendiment dels blocs que encara estan davant de Sant Benet.


Fotografia de la xarxa.


El tarrabastall es va sentir des de el Monestir on hi havia sempre presència de la "Benemérita". De fet em venen al cap esdeveniments, que de vegades no vull ni recordar, durant la castanyada del 84 amb els del "tricormio" com artistes convidats. Els protagonistes que corrien més que en un "encierro" dels S. Fermines, ja us els presentaré un altre dia.

El mateix dia van marxar de S. Benet pel camí de l'Arrel per no passar pel Monestir. 

A l'endemà la guàrdia civil va pujar al refugi sense poder treure'n l'aigua clara del que va succeir.

Diu l'Albert que la olor a pólvora va persistir durant molt temps al lloc on va ser col·locada.


Mai millor dit que a Montserrat cada roc, per petit que sigui, té la seva propia història.