TORRENT DEL PONT

Curt torrent de la cara sud de Montserrat que es pot fer tant de pujada com de baixada. Consta de 4 trams equipats amb cordes nuades,recórrent una distància de 600 m. i baixant 150 m de desnivell. el més alt d'uns 12 metres, així com instal·lacions per sí es vol rapelar.

Cal tenir en compte que de pujada té un parell de cordes on haurem d'estirar de valent.

El Torrent del Pont és molt identificable per les roques gegantines caigudes que han quedat en forma de pont, aquest barranc s'alimenta no només de la Canal de Sajolida sinó que també aturarà el Torrent de l'Ermità Mort.

El Torrent del Pont està sota regulació i només es pot recórrer entre el 15 d'agost i el 15 de novembre amb la sol·licitud prèvia de permís al Patronat de Montserrat, amb un límit de 10 persones al dia.

Tot i que és complicat assegurar-se en tot el recorregut és molt recomanable anar amb casco, arnès i baga d'ancoratge per pujar (Les cordes tenen nusos i algun bucle on ens podem assegurar).

En aquesta sortida nosaltres ho efectuem de baixada, rapelant dos dels resalts i descendint a pols les altres dues cordes.

A causa d'un contratemps amb la corda hem hagut d'ascendir per la segona corda (comptant des de baix) i ens ha semblat força atlètic, cal estar en forma, no prendre a la lleugera...

El torrent del Pont és un bon aperitiu per als altres itineraris de la zona, com ara la ferrada de les Dames o la canal de l'Artiga Alta, tot i que el seu curt recorregut no ens ha d'enganyar. El primer pas és de suficient entitat per requerir-nos cert tremp i força de braços.

Farà les delícies dels amants de les minimalistes equipacions montserratines ja que estem davant d'una petita perla que val la pena ser explorada.

Accés:

Mirant a la muntanya seguim la primera pista cap al nord que surt a la dreta del restaurant de la Vinya Nova. Per prendre-la, baixarem un terraplè cap a una zona d'estacionament inferior. Trobarem uns indicadors i plafons de la regulació de l'escalada de la zona. Seguint la pista ens orientarem al nord-est i sense guanyar gaire alçada arribarem a l'entrada del Torrent del Pont.

Tornada:

Un cop arribem al gran bloc caigut del Pont el creuem per sota i s'enfilem a la dreta seguint les marques vermelles. Arribarem al camí que baixa de l'Ermità Mort. Baixarem fins a l'inici del torrent on trobarem el camí de l'aproximació.

Si volem tornar rapelant, necessitarem una corda de 30 metres.

EL CLOT DE LA SAJOLIDA

El Clot de la Sajolida és un dels millors torrents equipats per poder fer-se rapelant, amb un total de 18 rapels; on necessitarem una corda de 40 m. (El ràpel més llarg fa 20 metres)i es aconsellable també una més petita (20m) per anar ràpid en la transició als ràpels més curts.

Aquest torrent és un recorregut poc conegut i molt bonic, una autèntica joia de Montserrat, eclipsat amb el pas del temps per la ferrada de les Dames, situada a la dreta o els torrents molt més coneguts com el Joc de l'Oca i el Tres en Ratlla, situats a la seva esquerra. Si el que us agrada és fer ràpel, en aquest traçat quedareu ben satisfets.

Está reequipat per la Federació Catalana d'Espelelogia amb químics inoxidables.

Al principi trobem petits ressalts que poden desgrimpar fàcilment o fins i tot evitar-se pel lateral, ja que el barranc encara és força obert, però a poc a poc la roca va guanyant protagonisme i el torrent s'encaixona progressivament.

El descens destaca tant per les seves formacions com per la seva continuïtat, ja que els ressalts es van succeint l'un darrere l'altre i la varietat de passos ens obliguen tan aviat a passar per una esquerda entre blocs com a fer una curta desgrimpada per no mullar-nos els peus en un toll d'aigua estancada,ja que solen retindre una mica d'aigua després de les pluges.

L'última part del descens tampoc ens deixarà indiferents, ja que una sèrie de ràpels força seguits i molt estètics, ens deixaran de sobte al Torrent del Pont, posant punt final al barranc.

Tan sols queda caminar fins la Vinya Nova.

*Si es vol es pot allargar la ruta entrant per dalt pel torrent de Bugaders i sortint pel torrent del Pont.

IMPORTANT! Són barrancs amb restriccions i no sempre es poden fer, tenen les seves èpoques cada any, quan es poden fer cal demanar permisos.

Autorització:

És imprescindible sol·licitar autorització al Patronat de Montserrat. Es pot fer per Internet o presencialment. Únicament es concedeix autorització entre el 15 d'agost i el 15 de novembre. Com a màxim són 10 persones al dia. Per internet et descarregues un formulari l'omples amb les teves dades, el dia que vols anar i la llista de persones amb nom. Necessites certificador digital per signar-ho.

Acces:

Per arribar a l'inici del descens, és té que prendre el camí del Pont (La Vinya Nova). Aquest sender ens farà prendre alçada ràpidament.

Arribem a l'ampli llit del Torrent del Pont allà sortim cap a dreta per un corriol. Aquest corriol puja de forma constant. Quan arribem a una mena de coll amb una bifurcació, anem cap a esquerra per seguir pujant.

Coll amb Marques Vermelles.

Al següent coll veurem una fita de pedra i pintura vermella. Continuem recte en baixada seguint la pintura vermella. A 100 m creuarem amb l'inici del Torrent de Clot de Sajolida.

Baixem per aquest torrent una mica boscós.

Ens quedant per devant 500 metres de recorregut, un desnivell de 250 metres .

Material :

Casc ,corda 1x40 i 1x20,arnes, material per rapelar i baga d'ancoratge.

LA NEGRA DE MONTSERRAT

Un dia els serveis de rescat reben una trucada molt comuna a la muntanya. S'ha perdut un escalador i s'inicien els protocols de cerca i de rescat. Entre ells hi havia un helicòpter.

Torrent de Sajolida 

Després de diverses passades pel massís de Montserrat sense resultat, descobreixen un home que els fa senyals des d'un cingle. La joia és immensa entre la patrulla de cercadors. La sorpresa ve quan baixen a terra i descobreixen que l'home no era l'escalador que buscaven, és més, aquella persona ningú la buscava perquè ningú no l'havia donat per desapareguda.

L'home desorientat i certament al·lucinat pel calvari viscut, els explica als bombers unes històries molt estranyes que tenen a veure amb "ratolinets vermells" i altres al·lucinacions que el pobre patia després de portar diverses jornades perdut a la muntanya. Entre les històries els diu que porta dies… “dormint amb la negra”. Quan els bombers van al lloc indicat per l'home descobreixen al fons d'un avenc, les restes mortals del que semblava una dona. Era una dona, només quedaven els ossos i les restes de pell ennegrida pel temps; perquè la dona era, o va ser, blanca.

Es tractava d'una turista holandesa que s'havia perdut dos anys enrere i que no l'havien trobat mai malgrat buscar-la durant uns quants dies. Les anàlisis forenses van dictaminar que no va morir de la caiguda, només tenia un turmell dislocat. 

El més terrible és que es van trobar branques i arrels d'arbustos que la infortunada havia intentat convertir en una escala per sortir de la tancada. L'agonia segur que va ser terrible, perquè va morir de gana i set.

En aquell forat va dormir durant dies l'home dels “ratolinets vermells”. Els familiars de la turista, finalment, van poder donar sepultura al seu familiar. L'escalador que al principi van sortir a buscar els bombers, malauradament, també havia perdut la vida. L'home que deia que “dormia amb la negra”, es va recuperar i fins i tot va ser entrevistat per Paco Lobatón al desaparegut programa de televisió: Quién sabe donde?

Resenya torrent de Sajolida 

No es va aclarir mai que va portar aquest home, que no era un muntanyenc, a caminar només per la muntanya. Potser el seu destí va ser conduir els bombers fins a les restes del que al poble de Collbató i Monistrol, uns quants, coneixen com el cas de: “La negra de Montserrat”.

Aquesta trista història és real i em va ser contada pels bombers protagonistes.

Extret del blog:Javier Coria.

Hem de pensar que aquests esdeveniments van esdevenir a principis dels anys 90' ...quan no existien els mòbils.( la telefonia mòbil digital a Espanya es va originar el 25 de juliol de 1995. En aquesta data, el Govern va autoritzar Telefónica Móviles iniciar el servei de GSM.)

Amb la qual cosa una emergència a la muntanya es veia abocada a tenir familiars que et trobessin a faltar o bé que algú veiés l'accident en el moment.

Personalment recordo que després de diverses jornades de recerca infructuosa es va fer una crida a totes les entitats excursionistes de Catalunya a col·laborar (aportant un parell o més de socis de l'entitat) en una jornada on es realitzaria una recerca massiva per tot el parc natural.

De l'entitat en què jo en aquell moment estava federat vam pujar 4 integrants i ens vam reunir a primera hora del matí a la plaça del monestir, on podien haver-hi més de 200 persones, entre policia, bombers, membres de rescat, federats i fins i tot el president aleshores de Catalunya (Jordi Pujol).

Se'ns va facilitar un walkie i se'ns va adjudicar una ruta a seguir.

Passat el migdia ens van avisar que ja havien trobat (mort) l'escalador extraviat.

Pel que sembla baixava al costat d'altres companys de realitzar el cim de la Gorra Frígia, es va aturar a canviar-se el calçat, els companys van continuar baixant sense donar importància al fet que trigués una miqueta.

Ja a baix i passat més estona del compte van deduir que alguna cosa no anava bé.

El seu company s'havia desorientat i això, juntament amb l'arribada de la nit, va fer que caigués per la part del darrere de l'agulla, perdent així, malauradament, la vida.

la història explicada al principi ve estretament conjunta amb aquesta...buscant a aquest escalador (ja mort), es trobaven altres dos cossos atrapats enmig del Torrent de Sajolida,sense material per ascendir o descendir i sense cap relació entre tots dos... per sort...un d'ells amb vida.

La sajolida ,una de les plantes remeieres i aromàtiques més populars al Bages. 

LA CALAVERA (camí equipat/ferrada)

 

Resenya del Pas equipat.

Encerclat en vermell el company adalt.

*cal assenyalar que l'activitat que proposo no deixa de ser un camí d'accés a una zona d'escalada, i aquet pots utilitzar-lo per practicar una bona activitat física en un indret ben tranquil.

La franja rocosa situada entre la carretera BP-1121 que s'enfila des de Monistrol de Montserrat i el cremallera de Montserrat, vigilada pel Monestir de Sant Benet acull diverses de les zones importants de l'escalada esportiva montserratina, ja siguin La Colònia Puig, Les Guilleumes o... La Calavera.

L'any 1986 J. Batlle i S. Gonzalez van obrir Zimbabwe, l'inconvenient és que s'havia de baixar en ràpel uns 25-30 metres fins a una reunió penjant. 

Estiu 1987,1a ascensió vía "Zimbabwe",7b+A la calavera,amb Marcel Millet.foto J.Batlle 

Per rematar la feina l'incendi del 1988 va abocar aquesta línia a l'oblit.

Així va ser fins que el 1997 Kim Santacatalina va decidir invertir el seu temps i la seva feina a donar vida a aquesta zona i pràcticament l'equipa d'un extrem a l'altre.

El nom de La Calavera prové de la circumstància següent: Poc després d'obrir-se la primera via Zimbabwe es va baixar fins a la base de la paret. Allà hi havia un cotxe que havia caigut des de dalt. Al costat hi havia el cadàver del seu ocupant, i portava com a mínim uns dos anys allà.

Text extret i traduït del blog :Espacio,amor y locura./Fernando.

ACCÉS.-

Als seus inicis l'accés s'efectuava pel camí de l'antic tren cremallera ,uns 30 minuts. Ara està prohibit pujar-hi.

Dels dos accessos possibles: la ferrada o caminant des de Guilleumes, el més recomanable és utilitzar la ferrada.

Encerclat en vermell el company adalt.

Es tracta d'un ressalt gairebé vertical de 30 mts.

Si pugem des de Monistrol passem la Colònia Puig per la BP-1121, després del km 11 trobem l'Àrea de Descans del Torrent de Balaguer (1). Aquest pàrquing és comú a Guilleumes i La Calavera.

Per baixar a la zona de la Calavera pujem a peu per la carretera 150 mts, i just a la corba , a mà esquerra la barana s'obre(2) i veiem un corriol ben marcat ;anirem baixant fàcilment . 

Després de caminar una miqueta, gira a l'esquerra i comença a baixar, on trobarem uns ressalts reforçats amb una corda fixa.(3) Finalment arribem a uns grans blocs (4) de pedra reforçats per una cadena,al final hi ha la instal·lació de la ferrada. 

Baixant uns tres metres desdé aquet punt trobarem un parabolt (el qual ens va molt bé si volem deixar una corda fixa o fins i tot per al ràpel,reforçant-ho amb l'ajuda d'una grapa propera).

Rapelar es l’opció mes segura per baixar (uns 30 m.) i si la vols deixar fixa, llavors pots assegurar-t’hi a la pujada amb algun bloquejador,pujant pels esglaons fent mà-peu o posant els peus en adherència entre esglaons, amb un assegurador ( croll,shunt, assegurats des de dalt pel company o simplement amb una baga dissipadora ).

A l'inici de la pujada trobem uns trams ambcordes fixes ancorats als esglaons que intenten servir de línia de vida, però tenen força comba i la corda està una mica malmesa.Tot i així encara pot ajudar.

Els esglaons de la ferrata estan ben collats, però distanciats i fas passos de peu-mà que degut a la verticalitat son ben fisics,cal anar concentrat, donat que les grapes són allunyades i petites (en algunes només hi caben 2 dits).

En definitiva,un sector d'escalada esportiva no gaire freqüentat en què la seva via d'accés ens servirà per fer una mica d'activitat i escalfar motors posant a prova les nostres habilitats ferrateres.