LA NEGRA DE MONTSERRAT

Un dia els serveis de rescat reben una trucada molt comuna a la muntanya. S'ha perdut un escalador i s'inicien els protocols de cerca i de rescat. Entre ells hi havia un helicòpter.

Torrent de Sajolida 

Després de diverses passades pel massís de Montserrat sense resultat, descobreixen un home que els fa senyals des d'un cingle. La joia és immensa entre la patrulla de cercadors. La sorpresa ve quan baixen a terra i descobreixen que l'home no era l'escalador que buscaven, és més, aquella persona ningú la buscava perquè ningú no l'havia donat per desapareguda.

L'home desorientat i certament al·lucinat pel calvari viscut, els explica als bombers unes històries molt estranyes que tenen a veure amb "ratolinets vermells" i altres al·lucinacions que el pobre patia després de portar diverses jornades perdut a la muntanya. Entre les històries els diu que porta dies… “dormint amb la negra”. Quan els bombers van al lloc indicat per l'home descobreixen al fons d'un avenc, les restes mortals del que semblava una dona. Era una dona, només quedaven els ossos i les restes de pell ennegrida pel temps; perquè la dona era, o va ser, blanca.

Es tractava d'una turista holandesa que s'havia perdut dos anys enrere i que no l'havien trobat mai malgrat buscar-la durant uns quants dies. Les anàlisis forenses van dictaminar que no va morir de la caiguda, només tenia un turmell dislocat. 

El més terrible és que es van trobar branques i arrels d'arbustos que la infortunada havia intentat convertir en una escala per sortir de la tancada. L'agonia segur que va ser terrible, perquè va morir de gana i set.

En aquell forat va dormir durant dies l'home dels “ratolinets vermells”. Els familiars de la turista, finalment, van poder donar sepultura al seu familiar. L'escalador que al principi van sortir a buscar els bombers, malauradament, també havia perdut la vida. L'home que deia que “dormia amb la negra”, es va recuperar i fins i tot va ser entrevistat per Paco Lobatón al desaparegut programa de televisió: Quién sabe donde?

Resenya torrent de Sajolida 

No es va aclarir mai que va portar aquest home, que no era un muntanyenc, a caminar només per la muntanya. Potser el seu destí va ser conduir els bombers fins a les restes del que al poble de Collbató i Monistrol, uns quants, coneixen com el cas de: “La negra de Montserrat”.

Aquesta trista història és real i em va ser contada pels bombers protagonistes.

Extret del blog:Javier Coria.

Hem de pensar que aquests esdeveniments van esdevenir a principis dels anys 90' ...quan no existien els mòbils.( la telefonia mòbil digital a Espanya es va originar el 25 de juliol de 1995. En aquesta data, el Govern va autoritzar Telefónica Móviles iniciar el servei de GSM.)

Amb la qual cosa una emergència a la muntanya es veia abocada a tenir familiars que et trobessin a faltar o bé que algú veiés l'accident en el moment.

Personalment recordo que després de diverses jornades de recerca infructuosa es va fer una crida a totes les entitats excursionistes de Catalunya a col·laborar (aportant un parell o més de socis de l'entitat) en una jornada on es realitzaria una recerca massiva per tot el parc natural.

De l'entitat en què jo en aquell moment estava federat vam pujar 4 integrants i ens vam reunir a primera hora del matí a la plaça del monestir, on podien haver-hi més de 200 persones, entre policia, bombers, membres de rescat, federats i fins i tot el president aleshores de Catalunya (Jordi Pujol).

Se'ns va facilitar un walkie i se'ns va adjudicar una ruta a seguir.

Passat el migdia ens van avisar que ja havien trobat (mort) l'escalador extraviat.

Pel que sembla baixava al costat d'altres companys de realitzar el cim de la Gorra Frígia, es va aturar a canviar-se el calçat, els companys van continuar baixant sense donar importància al fet que trigués una miqueta.

Ja a baix i passat més estona del compte van deduir que alguna cosa no anava bé.

El seu company s'havia desorientat i això, juntament amb l'arribada de la nit, va fer que caigués per la part del darrere de l'agulla, perdent així, malauradament, la vida.

la història explicada al principi ve estretament conjunta amb aquesta...buscant a aquest escalador (ja mort), es trobaven altres dos cossos atrapats enmig del Torrent de Sajolida,sense material per ascendir o descendir i sense cap relació entre tots dos... per sort...un d'ells amb vida.

La sajolida ,una de les plantes remeieres i aromàtiques més populars al Bages. 

LA CALAVERA (camí equipat/ferrada)

 

Resenya del Pas equipat.

Encerclat en vermell el company adalt.

*cal assenyalar que l'activitat que proposo no deixa de ser un camí d'accés a una zona d'escalada, i aquet pots utilitzar-lo per practicar una bona activitat física en un indret ben tranquil.

La franja rocosa situada entre la carretera BP-1121 que s'enfila des de Monistrol de Montserrat i el cremallera de Montserrat, vigilada pel Monestir de Sant Benet acull diverses de les zones importants de l'escalada esportiva montserratina, ja siguin La Colònia Puig, Les Guilleumes o... La Calavera.

L'any 1986 J. Batlle i S. Gonzalez van obrir Zimbabwe, l'inconvenient és que s'havia de baixar en ràpel uns 25-30 metres fins a una reunió penjant. 

Estiu 1987,1a ascensió vía "Zimbabwe",7b+A la calavera,amb Marcel Millet.foto J.Batlle 

Per rematar la feina l'incendi del 1988 va abocar aquesta línia a l'oblit.

Així va ser fins que el 1997 Kim Santacatalina va decidir invertir el seu temps i la seva feina a donar vida a aquesta zona i pràcticament l'equipa d'un extrem a l'altre.

El nom de La Calavera prové de la circumstància següent: Poc després d'obrir-se la primera via Zimbabwe es va baixar fins a la base de la paret. Allà hi havia un cotxe que havia caigut des de dalt. Al costat hi havia el cadàver del seu ocupant, i portava com a mínim uns dos anys allà.

Text extret i traduït del blog :Espacio,amor y locura./Fernando.

ACCÉS.-

Als seus inicis l'accés s'efectuava pel camí de l'antic tren cremallera ,uns 30 minuts. Ara està prohibit pujar-hi.

Dels dos accessos possibles: la ferrada o caminant des de Guilleumes, el més recomanable és utilitzar la ferrada.

Encerclat en vermell el company adalt.

Es tracta d'un ressalt gairebé vertical de 30 mts.

Si pugem des de Monistrol passem la Colònia Puig per la BP-1121, després del km 11 trobem l'Àrea de Descans del Torrent de Balaguer (1). Aquest pàrquing és comú a Guilleumes i La Calavera.

Per baixar a la zona de la Calavera pujem a peu per la carretera 150 mts, i just a la corba , a mà esquerra la barana s'obre(2) i veiem un corriol ben marcat ;anirem baixant fàcilment . 

Després de caminar una miqueta, gira a l'esquerra i comença a baixar, on trobarem uns ressalts reforçats amb una corda fixa.(3) Finalment arribem a uns grans blocs (4) de pedra reforçats per una cadena,al final hi ha la instal·lació de la ferrada. 

Baixant uns tres metres desdé aquet punt trobarem un parabolt (el qual ens va molt bé si volem deixar una corda fixa o fins i tot per al ràpel,reforçant-ho amb l'ajuda d'una grapa propera).

Rapelar es l’opció mes segura per baixar (uns 30 m.) i si la vols deixar fixa, llavors pots assegurar-t’hi a la pujada amb algun bloquejador,pujant pels esglaons fent mà-peu o posant els peus en adherència entre esglaons, amb un assegurador ( croll,shunt, assegurats des de dalt pel company o simplement amb una baga dissipadora ).

A l'inici de la pujada trobem uns trams ambcordes fixes ancorats als esglaons que intenten servir de línia de vida, però tenen força comba i la corda està una mica malmesa.Tot i així encara pot ajudar.

Els esglaons de la ferrata estan ben collats, però distanciats i fas passos de peu-mà que degut a la verticalitat son ben fisics,cal anar concentrat, donat que les grapes són allunyades i petites (en algunes només hi caben 2 dits).

En definitiva,un sector d'escalada esportiva no gaire freqüentat en què la seva via d'accés ens servirà per fer una mica d'activitat i escalfar motors posant a prova les nostres habilitats ferrateres.

COVA DE LA DONA MORTA

La Cova de la Dona Morta és una petita cavitat subvertical de 14 m.de fondaria i 104 m.de recorregut ,situada a la faldilla de Montserrat, a prop de la carretera d'accés al monestir,a la zona de la Carena del Piteu.

La primera referència que tenim d'una exploració és la realitzada pel GES del CMB l'octubre del 1956.

En realitat és una cova amb poc interès, ja que no té formacions i el recorregut subterrani és curt, però està a l'entorn de la Muntanya de Montserrat i el seu recorregut és fàcil i apte per anar-hi amb nens (això sí, utilitzant les mesures de seguretat adequades).

Arribats en cotxe al Revolt de la Paella, una marcada corba de la carretera que porta de Monistrol al Monestir de Montserrat, surt una petita carretera que porta a La Casina.(2) Allà mateix hi ha una petita entrada, on podem aparcar (antic forn de calç).(1)

Agafem un cami que baixa pel bosc.(3) És el Camí del Piteu, que porta a la masía del mateix nom i enllaça amb el PR C-19 per on s'arriba a Monistrol. Seguim aquest cami,resseguint la Carena del Piteu, fins un replà en plena carena(4) on l'hem deixat per agafar un corriol poc definit a l'esquerra que baixa pel bosc fins a la boca de la cavitat.

Hi ha qui cita aquesta cavitat com a avenc, pel fet que l'entrada és cap avall i fins i tot hi ha qui entra en ràpel.

L'entrada, d'un parell de metres d'alçada per un metre d'amplada, dóna accés a una pronunciada rampa de quasi 20 metres de recorregut ,per on es pot baixar i pujar fàcilment, tret que estigui mullada i relliscosa. 

No obstant això, podem assegurar el pas, fixant una corda en un arbre. D'aquesta manera podem fer servir la corda com a passamans fent més fàcil i segura l'entrada a la cova.

Arribem a la galeria principal, de poc més de 40 metres, que podem recórrer caminant tot i que hi ha algun petit ressalt i algun punt on ens haurem d'ajupir encara que sense arribar a ser una gatera.

A prop de l'entrada hi ha l'accés a la galeria superior, un accés molt precari, ja que es tracta simplement d'un tronc recolzat a la paret amb alguns claus per posar els peus i enfilar-se. A dalt hi ha una altra galeria paral·lela per sobre de la principal, encara que tampoc té formacions.

Material:

Casc, frontal,corda minim 20m.per fer de passamans (recomanable).

COVA DEL SALNITRE

Les coves del Salnitre,també anomenades coves de Collbató o coves de Montserrat, són unes coves al municipi de Collbató (Barcelona). Pertanyen al massís de Montserrat i són de sistema càrstic, en conglomerat, principalment calcaris. Són riques en minerals fosfatats i antigament hi va haver explotacions de salnitre. En el seu interior alberguen el conjunt de sales més grans de Catalunya. Es diu que les seves formes orgàniques i ondulants van inspirar a Gaudí per a obres com la Sagrada Família.

Cova natural d’habitació, sense estructures conservades i, també, cova natural d’enterraments, tipus inhumació. En realitzar els treballs per fer la cova accessible al turisme, es va buidar el talús de terra que des de la boca antiga baixava a l’interior, que era on es trobaven dipositats els materials arqueològics.

Les coves formen concavitats, naus i passadissos. Està situada a un quilòmetre del poble de Collbató, al peu del massís. És, amb el seu recorregut total de 958 m, la segona del Principat de Catalunya en importància topogràfica.

No hi pot haver dubte que, de totes les coves de Montserrat, aquesta devia ser la més habitada ja que és la que té millors condicions. De tota manera, les rutes interiors que s’hi van fer per tal de ser visitada amb finalitats turístiques, la van malmetre considerablement. Tot i així, en els llocs on es van fer cales d’investigació arqueològica, s’hi localitzaren materials: inhumacions i restes ceràmiques similars a les de les coves Gran i Freda. Els materials es poden datar tipològicament des del Neolític Cardial al Bronze Final. En època medieval té importància l’explotació del salnitre, element bàsic per a la fabricació de la pólvora.

Foren refugi del guerriller Mansuet durant la Guerra del Francès. De totes les històries que tenen com a protagonistes fra Garí i el dimoni, se n’ha fet ressò tant la paremiologia popular com la literatura culta i ha donat com a resultat literari un profund lligam entre la demonologia i la muntanya de Montserrat. Explica que d’aquestes coves partí el dimoni per instal·lar-se a les roques orientals de la serra de la Tebaida.

Les coves van atreure visitants il·lustres com Alexandre de Laborde, Miquel Utrillo, Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Mossèn Cinto Verdaguer.

Història 

Les coves del Salnitre són sens dubte la cavitat amb més història i llegendes de Catalunya i la que ha generat més literatura.

Coneguda de temps immemorials, en el seu interior s'han trobat inscripcions de diferents èpoques,la més antiga: (Francesc Roca, 1511). El 1609, J. Pujades ja fa esment a la seva 'Crónica Universal del Principado de Cataluña', sense citar-ne el nom. L'any 1789, Francisco de Zamora, aleshores alcalde del crim de l'Audiència de Catalunya a Barcelona, visità Montserrat i entre d'altres curiositats de la muntanya, destaca la seva exploració a les coves i amb Pere Pau Muntanya, pintor i decorador de moda i amb Francesc Remart, realitzaren diversos gravats de la muntanya i de la cova (la topografia del Salnitre és el primer treball que es coneix d'aquestes característiques a Catalunya).

L'abat Miquel Muntades, en el seu llibre sobre la història de Montserrat, atribueix a Gerard Joana,monjo del monestir, l'autoria d'un manuscrit de l'any 1806, on es fa un seguit d'observacions i hipòtesis sobre les cavitats subterrànies. Investigacions recents fan més que dubtosa l'autoria del manuscrit per part del pare Joana i possiblement sigui part dels treballs digirits per Zamora o per algún dels monjos que el van acompanyar.

La visita organitzada per Victor Balaguer el 1852 junt amb amics artistes de l'època romàntica aixeca una gran polseguera i les coves són abastament popularitzades, fins al punt que es crea una posada de las cuevas a cal Pepa de Collbató, d'on sortien els visitants acompanyats per guies contractats.

(Text:espeleoindex)

Les excavacions arqueològiques es van fer el 1922. El material es pot veure al Museu arqueològic del Monestir de Montserrat.

Des del mes de maig de l’any 2004, a conseqüència de la il·luminació artificial dins de la cova, aquesta està patint la coneguda malaltia verda a la roca. La presència d’una important colònia de ratpenats que habitava la cova en diversos punts està documentada per molts testimonis, com ara la visita de Víctor Balaguer, l’any 1852.

(text extret de la página GenCat)

Que hem de saber abans de venir a les coves?

Les visites de les 10.00, 11.30 i 16.30 hores son en Català. Les visites de les 13.00h i 18.00h son en Castellà.

Haurem de caminar, Pujar i baixar escales.

​L’accés a les coves es realitza mitjançant l’ascens de 244 graons, uns deu minuts des de l’últim aparcament. 

És prohibit l’accés a gossos, excepte gossos pigall.

​A l’interior farem un recorregut lineal total d’uns 800 metres i 500 esglaons. ​El desnivell acumulat entre l’anada i la tornada és de 64 m, que transcorren pels 500 esglaons que hi ha dins de la cova.

​Durant tot l’any la temperatura interior de la cova és de 14 graus i la humitat relativa del 99%. Per tant el terra i les baranes poden estar mullades.

​Es recomana portar calçat esportiu i una peça de roba de màniga llarga fins i tot a l’estiu. 

​No hi ha cap punt d’aigua més enllà del poble. Us recomanem portar una mica d’aigua per hidratar-vos.

L'ou Ferrat 🍳

CANAL DE LA SALAMANDRA

Canal de la Salamandra 

Per arribar a la canal de la Salamandra, sortirem de Santa Cecília i prendrem els camí que puja per la canal del Llum. Forta pujada, que en 3/4 d'hora ens deixarà al Portell de Migdia. 

Cal baixar després pel vessant sud del coll. Deixem el trencall a la dreta (senyal a la canal dels Micos i els Ecos) i seguim baixant fins a la propera cruïlla, també senyalitzada amb una fita ,on trenquem a la dreta. Continuem el descens pel Torrent de Migdia i prenem un corriol difícil de veure, però marcat amb un altre fita, que s'enfila a la dreta. Pugem per aquest corriol fins a l'entrada de la Canal de la Salamandra. 

Fem una grimpada curta i fàcil, i entrem al fons de l'escletxa, molt estreta i rocallosa. 

El camí travessa un estret passadís costerut entre dues parets que finalitza en un petit replà que serveix de mirador, el Collet del Montgròs.

Pugem sense problemes fins a la sortida lluminosa (compte amb les cingleres!). Des d'ací es pot desfer el camí per tornar al vehicle o allargar el recorregut per a visitar dos punts màgics de la muntanya: la Miranda dels Ecos i el Montgrós.

La Salamandra es una altívola roca situada a la regió central de Montserrat, els Ecos. Te una llarga aresta sud de certa bellesa per l'ambient grandiós que la rodeja. Els Ecos, els Plecs, el Montgros i la paret nord-oest de Sant Jeroni.