L'OBRA DE MIGUEL ÁNGEL
Un jove republicà va salvar la imatge ocultant-la al cup (Recipient on es trepitja el raïm, es premsa l'oliva o es pica la poma per obtenir el most, l'oli o la sidra) de casa seva a Castellolí.
*************
El Crist d'ivori, atribuït a Miquel Àngel, que presideix la basílica de Montserrat, va ser tret del monestir el juliol de 1936 per un jove aprenent de forner, per evitar que fos destruït pels grups incontrolats que aquells dies cremaven esglésies i es prenien la justícia pel seu compte. És una història poc coneguda que mereix ser explicada. Seguint les instruccions d'un monjo, aquell jove es va endur el Crist amb bicicleta, dins un sac de carbó, i durant els tres anys de la guerra va estar amagat a l'interior d'un cup, buit és clar, a Castellolí, una dotzena de quilòmetres de Montserrat.
Aquell jove va ser mobilitzat uns mesos després, va combatre com a soldat republicà al front i després de la retirada va acabar al camp de concentració d'Argelers, i després al de Saint Cyprien. Només quan va poder sortir i tornar a casa, va restituir la comunitat benedictina l'escultura del Crist i altres peces que havia amagat. A canvi, li van regalar una imatge de la Mare de Déu.
Màrius Costa Prat, que així es deia, tenia 18 anys quan va esclatar la guerra. Vivia a Cal Peret de Castellolí i cada dia pujava amb bicicleta a Montserrat per aprendre l'ofici de forner i pastisser. Però el juliol del 36 tot va canviar. La Generalitat per mitjà del conseller de Governació Josep M. Espanya va enviar els mossos d'esquadra per possessionar-se del monestir. Els detalls d'aquells primers dies de la revolució els ha explicat el pare Josep Massot i Muntaner al llibre La guerra civil a Montserrat. Es tractava d'evitar la reacció dels comitès esperonats per la FAI i els elements descontrolats. El doctor Joan Soler i Pla, diputat al Parlament per Unió Catalanista-Estat Català, cosí d'un monjo, va ser enviat la mateixa tarda del 22 de juliol per dirigir els mossos i la seva arribada va ser providencial. “Soler i Pla va ordenar als mossos –ens comenta Massot i Muntaner– que disparessin, si calia, davant d'un grup d'incendiaris disposat a tot, i es diu que va ser llavors quan aquests anarquistes se'n van anar a Vic a cremar la catedral”.
L'abat Marcet va gestionar amb el conseller de Cultura Ventura Gassol la sortida dels 150 monjos de la comunitat. La major part van marxar a l'exili amb vaixell, però n'hi va haver 23 que van ser detinguts i assassinats. El 24 de juliol va arribar Joan Puig i Ferreter com a delegat de la Generalitat. Posteriorment va explicar la seva versió dels fets a les profanacions. Canviant noms, ell n'és el protagonista, Janet Masdeu, responsable de Montcalm (Montserrat), monestir nacional de Galidònia (Catalunya).
El 3 d'agost Puig i Ferreter passa a ser conseller de Sanitat i Carles Gerhard, que havia estat diputat d'Unió Socialista de Catalunya, és anomenat “conservador de tots els edificis de Montserrat i de tots els objectes que continguin”. Es reobre el funicular i els restaurants i el lloguer de les cel·les.
Durant la guerra, Montserrat va ser fins i tot residència temporal del president de la Generalitat Lluís Companys i del president de la República Manuel Azaña en moments puntuals. I en allò que ara és el menjador dels monjos es va celebrar una de les últimes reunions de les Corts republicanes. Només va quedar el monjo Carles Areso, porter, fins que el gener del 1938 va ser també empresonat, acusat de pertànyer a la Cinquena Columna.
Un dels incidents dels primers dies va ser el descobriment d'unes 40 armes del sometent, integrat per civils i algun monjo, que mai no s'havien utilitzat. Però allò que creava més tensió eren els rumors sobre l'existència d'un tresor format per objectes d'or i plata.
Què va passar amb les obres d'art i altres peces de gran valor de Montserrat? Gràcies a unes anotacions manuscrites del monjo Areso, a les memòries de Gerhard ia les investigacions de Massot i Muntaner, es pot reconstruir la sort d'aquestes peces, la majoria de les quals es van salvar. Una part es va amagar darrere d'una paret falsa construïda per un paleta de confiança.
D'altres, entre elles la imatge romànica de la Mare de Déu de Montserrat, es van camuflar en un traster, cosa que ara és l'anomenada sala gòtica, difícil de localitzar en un monestir ple d'espais laberíntics. Segons Massot i Muntaner, van ser un grup de monjos els que van canviar la imatge original per una rèplica, sense que ho sabés l'abat. I durant tota la guerra la Generalitat va defensar la imatge falsa. És més, el gener del 39, el Govern decideix treure de Montserrat la imatge de la Moreneta, la falsa, juntament amb diverses pintures, inclosa una pintura atribuïda a El Greco, que anys després també es va demostrar falsa, que van ser traslladades fins a la frontera . No hi va haver temps per treure-les d'Espanya i les tropes franquistes les van recuperar i tornar. Aquells darrers dies de la guerra es va enviar dinamita a Montserrat per destruir el monestir. "Un comissari polític del PSUC i el director de l'hospital de campanya que era catòlic, els últims responsables que ja quedaven en plena retirada, ho van evitar", afirma l'historiador montserratí. I Massot i Muntaner rebel·la un altre detall: “Els monjos també van canviar la imatge autèntica per la rèplica en dues ocasions més: a la Setmana Tràgica i quan va morir Franco”.
Per diversificar els amagatalls, el monjo Areso va confiar algunes peces a joves treballadors del monestir. A un altre aprenent de confiter, Josep Sellarés, li va lliurar una col·lecció de segells. Però no hi va haver tanta sort perquè el noi els va amagar sota el paviment del corral de casa seva a Sant Salvador de Guardiola i les humitats els van fer malbé. A l'altre aprenent, Màrius, li va proposar de treure més peces i un dia va anar fins i tot amb el seu pare i se les van emportar en carro.
El Crist, que segons un estudi de l'historiador Anscari Mundó és un autèntic Miquel Àngel, se'l va endur sense la creu dins una caixa llarga. Montserrat Costa, filla de Màrius, recorda que aquesta història la va sentir per primera vegada quan tenia 18 anys però que al poble ningú no la sabia. "Em va dir que també havia amagat una arqueta de plata, petites imatges, uns rosaris i un llibre antic de tapes dures i fulles com de seda, una mena d'índex de la biblioteca de Montserrat". Una germana petita de Màrius, la Mercè, que després es va fer monja i va morir poc abans del Nadal passat, recordava que havia baixat més d'una vegada al cup amb una escala i desenterrava el Crist d'entre la carboneta per jugar, cosa que feia enfadar i molt al seu pare que els tenia prohibit parlar-ne amb ningú. Màrius també havia anat alguna vegada a Barcelona a portar pastissos i pa als monjos que estaven amagats a pisos.
Extret d'un article de Josep Playà Maset publicat a "la Vanguardia"16/03/2019.
📷 Museu de Montserrat.
Des de l'any 1959 es troba penjat d'una gran corona de plata sobre l'altar major de la basílica de Montserrat
