Vull recalcar que el treball i la posterior reflexió d'aquest post, és fruit d'una modesta opinió personal.
Dit aixo...
Cal recordar que la Muntanya de Montserrat està formada per roques sedimentàries que formen un conglomerat molt dur de còdols i sorres unides per un ciment de carbonat càlcic molt resistent als fenòmens erosius. Però, Lentament, l’aigua va dissolent aquest ciment en el punts on és més feble.
Coll de la momia .
El potent i incessant flux de les aigües amb els processos de gelifracció i l'erosió pluvial provoca una erosió del terreny ( sobretot les roques més toves (argiles i gresos) i dóna lloc a colls* més o menys profunds.
*(El Coll és una depressió del terreny que es troba entre dues agulles i que permet el pas d'una a l'altra vessant).
La superfície terrestre adopta diverses formes que constitueixen el relleu. El relleu terrestre canvia contínuament a causa de l'acció conjunta de l'energia interna (processos endògens) i l'energia externa (processos exògens) del planeta. L'escorça de La Terra, per ser la capa més externa, es veu afectada per aquests processos geològics que la modelen. Tot aquest cicle de transformacions on es construeix i es destrueix el relleu terrestre es coneix amb el nom de Cicle Geològic.
Canal que puja al coll de la momia.
Els forts pendents fan que siguin freqüents els despreniments de blocs que poden quedar temporalment retinguts per altres roques o per la vegetació dels vessants. En conseqüència, el paisatge adquireix una tremenda dinàmica geològica: ordre i caos s'alternen al llarg del temps revelant una sensació d'agresta bellesa.
-Adalt l'escletxa per on es puja al jardí penjat
-Sota el jardinet
Així doncs és ben segur que el coll que uneix l'espatlla dreta de la roca de la Mòmia amb la canal que porta els Flautats, ha anat minvant amb el pas dels segles, ajudat pel cicle geologic, en ser la seva ubicació una localització molt exposada als fenòmens atmosfèrics més radicals.
L'escletxa per on es puja té aquets dos forats verticals on segurament penjava una escala o passama.
Molt possiblement a l'inici de la vida erimitica, els 25 metres que separen actualment aquest coll des de la base fins a l'inici de l'antiga calçada, visible al jardí situat dalt l'espatlla, eren flanquejables en un fácil ascens gairebé a peu pla.
Seguint aquesta lògica, la teoria que hagués existit en aquest enclavament una primera ermita, no és tan desgavellat.
Antiga calcada i grao dalt el jardí.
D'aquesta manera s'explicaria i tindrien lògica entre altres coses : l'antiga calçada i esglaons, els canelons per canalitzar i recollir aigua de pluja picats en forma de V a la pedra (com a la resta d'ermites del massís) i la gran cisterna (anomenada sarcòfag) que podem admirar en aquest enclavament privilegiat.
Restes de estri cerámic trobat a les inmediacións.
La meva opinió personal després de documentar-me i veient les evidències exposades, és que abans de l'ermita de Sant Salvador coneguda, hi hauria existència d'un primer intent de primitiva ermita que podia haver estat situada als voltants del coll i tindria la seva cisterna perfectament tallada a l'espatlla de la mòmia...tot i que sembla que no va arribar a fructificar.
En blanc l'antiga ermita de sant Salvador,vermell l'actual i lila la hipótesis.
Malauradament al no existir text antic sobre la localització ,no está documentada, i amb el pas dels anys la variació geològica ha propiciat un difícil accés ; això ha estat definitiu per què hagi restat ignorada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada