L'ENIGMA DEL "SARCÒFAG DE LA MÒMIA"

A la majestuosa roca de "la mòmia" trobem un dels enigmes que amaga la muntanya màgica.

Un forat picat al terra de la pedra que corona una de les espatlles de l'agulla, amb capacitat per a una persona.d'aquí que s'hagi batejat el lloc com el sarcòfag de la mòmia.

I el més significatiu: a 70 metres del terra.

Quin podria ser el secret que amaga aquesta localització?

amb quina fi es va construir?

hi ha diverses teories que aquí us exposaré.

Podria ser un antic eremitori, potser ceremonial,de curta durada, amb fins astrològics de culte al sol i els astres.

El centre cerimonial mostra un marcador de sortida del solstici d'hivern a la muntanya més peculiar del seu horitzó, així com alineacions amb aquest i altres esdeveniments solars singulars, com ara l'equinocci i el solstici d'estiu. Sembla que hi ha una correspondència entre les orientacions d'algunes agulles principals de la zona i la posició arquitectònique del lloc. 

Els solsticis, marquen l'arribada de l'estiu i l'hivern; per contra, els equinoccis, marquen la de la tardor i la primavera.

Els marcadors i les orientacions cap a l'alba del solstici d'hivern també poden ser presents en altres llocs contemporanis propers, constitueix la primera evidència d'un marcador solar , cosa que indica que la seva ubicació va ser escollida acuradament.

Els resultats d'aquest idea demostren la importància dels elements astrals al món funerari i religiós de la Prehistòria , on l'ort del solstici d'hivern sembla que va tenir un protagonisme especial.

Des de la més remota antiguitat l'ésser humà s'ha sentit fascinat pel pas del temps i ha anat desenvolupant diversos artefactes (rellotges) per mirar de mesurar-ho. Tots han estat basats en el moviment de rotació de la Terra que, com hem vist, produeix l'alternança periòdica dels dies i les nits.

Per això calia trobar alguna observació del nostre entorn astronòmic que servís de punt de referència fix, algun fenomen que passés una sola vegada dia. El temps transcorregut entre dues observacions successives donava un interval fix de temps que es pot prendre com a base per a la seva mesura.

Des d'aquest punt privilegiat és indubtable que les condicions són magnífiques.

Altres teories apunten que podria tractar-se d'una tomba antropomorfa, escollida en un lloc privilegiat (prop del cel), de molt difícil accés per a possibles profanacions.

Es tracta de sepulcres excavats en pedra i amb forma humana trobats a les proximitats d'ermites, esglésies, als castros o en petits turons aïllats, sempre associats a contextos arqueològics tardoromans, visigots i fins i tot altmedievals.

Hi ha qui diu que servia de cisterna alternativa per a l'ermita de sant Salvador, però jo personalment descarto aquesta opció en ser aquesta de molt dificil accés i comptar amb altres 2 grans cisternes aquesta ermita.

Acces 

per accedir al lloc podem pujar per la canal d'accés a la mòmia, pujant fins a un coll més proper a la ubicació.

Després haurem de fer un flanqueig i remuntar per una esquerda molt marcada fins arribar al bosc penjat.

en arribar al principi de la terrassa arbrada ja trobem vestigis d´una antiga calçada construïda manualment.

Un dels elements significatius són dues canaletes en V picades a la paret lateral (properes al gran forat del terra) que convergeixen en una curiosa pedra circular amb cassoleta a la base.

Segurament allà per confluir l'aigua de pluja caiguda per la paret cap (potser) el gran receptacle...

Quina és la vostra impressió?

per altra banda, una altra persona estudiosa de Montserrat em fa arribar una informació molt interessant.

Molt antigament hagués existit una escala de cordes, que portaria al cim de l'espatlla, on es trobaria una "botica" o herbolari en tota regla.

Seria el lloc elegit pels ermitans per tenir les seves plantacions o horta d'herbes medicinals i espècies.

Hauria estat protegit per un petit mur construït i unes cordes com si fossin baranes.

Hi ha gravats d'aquesta visió però caldrà trobar-los.