Allà on m'arriba la memòria he de reconèixer que des que la vaig veure per primer cop a la meva joventud, sempre m'he sentit atret per la majestuositat de la Mòmia, arribant a convertir-se en la meva agulla preferida de l'univers montserratí.
Els agents erosius n'han esculpit la fesomia inconfusible, el cim, guardat per imponents parets verticals, només es pot assolir escalant. De fet, aquesta agulla ocupa un lloc prominent en la història de l'escalada montserratina, ja que fou testimoni de primeres ascensions èpiques i de tall futurista en la seua època.
Entre aquestes, destaquen dues vies mítiques: la clàssica Haus Estrems (Casasayas -Haus- i Estrem, 1946) i l'esportiva Brown Sugar (Millet, 1982), totes dues amb dificultats força sostingudes.
Encara que no escalem, paga la pena arribar al peu de La Mòmia, ja que, al seu voltant, s'apleguen els indrets amb més encant de la regió de Tebaida, incloent-hi les agulles de La Prenyada i L'Elefant, i les ermites de Sant Benet i Sant Salvador. El seu perfil característic es pot apreciar amb claredat desde molts indrets de la muntanya.
Si volem aventurar-nos una mica més podem pujar des del camí que va de trinitats a Sant Benet i Sant Salvador per qualsevol de les dues canals que la flanquegen i que ens porten fins al seu "clatell".
Podent des d'allà, seguint unes marques blaves arribar fins a la muralla de Flautats, on tindrem unes vistes immillorables.
Àlbum de dibuixos de Pere Pau Muntanya i Francesc Montserrat (1789).
En aquest preciós aiguafort de l´ermita de Sant Benet crida l´atenció la força que té la imatge de la Mòmia.
Ampliant la imatge quedem sorpresos per la força de la mirada de la roca, com si realment en aquella època ja veiessin la pareidolia representada a la majestuosa agulla.
LA GESTA
27 d'octubre de 1935, els escaladors, membres del Centre Excursionista de la Comarca del Bagues (CECB), Jaume Caselles, Celdoni Espunyes, Lluís Serrat i Octavi Torras, van aconseguir escalar la cara nord de la roca de la Mòmia, encara verge.
(Curiosament, va ser oberta exactament el mateix dia que la normal del Cavall Bernat).
Aquest dia, ells en realitat volien intentar la primera ascensió al Cavall Bernat (que encara no havia estat conquerit) però al arribar a peu de via es van trobar allà a Josep Costa, Josep Boix i Carles Balaguer, (que coneixedors que pujava una colla de Manresa van decidir fer un bivac a peu del Cavall per assegurar-se la primera ascensió.),aquell dia aconseguiren la famosa primera escalada al Cavall.
La cordada de manresans, en veure que el Cavall ja estava ocupat, van decidir anar a la Mòmia i en van fer la primera ascensió, així que tant el Cavall Bernat com la Mòmia van ser escalats per primer cop el mateix dia!
A la crònica de la primera ascensió es relata com aquesta porta els barrava el pas i per allà rondava un guarda vigilant, el qual van haver de burlar.
en aquest article de"el mundo deportivo (1985)", podem saber una mica més de la fascinant i rocambolesca història de la seva primera ascensió.
Xapa recuperable commemorativa cinquantenari de la primera escalada.📷 Josep Lluis Fornell Sanchez.
Fa molt de temps, un grup d'escaladors provinents de Mataró van dipositar al cim
dos preciosos àngels, els quals durant molts anys van ser testimonis de les innombrables cordades que realitzaven el cim.
Però desgraciadament com sempre passa a Montserrat, algun desaprensiu els va robar.
L'ENIGMA DEL SARCOFEG
Al "jardinet" situat al capdemunt de la seva espatlla dreta trobem un dels molts enigmes sense resoldre que amaga la muntanya màgica.
Un forat regtangular, linealment perfecte, picat manualment al terra de la pedra;curiosament amb la capacitat per poder albergar una persona.d'aquí que s'hagi batejat el lloc com el sarcòfag de la mòmia.
I el més significatiu: a 70 metres del terra.
Quin podria ser el secret que amaga aquesta localització?
amb quina fi es va construir?
Hi ha qui diu que la localització podia haver albergat una desapareguda ermita, es parla de rituals connectats amb cerimònies del sol i de l'aigua.
Fins i tot m'han comentat que a l'antiguitat la ubicació era ideal per tenir el seu hort d'herbes medicinals, una "botica" a gran alçada, a la qual s'hi accedia per escales de corda.
Podeu llegir una mica mes i veure mes imatges sobre aquet tema al blog:
Montserratendins.blogspot.com
Aventurers
A finals dels anys 80' Montserrat estava ple de gent amb ganes d'aventura intrepida.
N'és una prova la tirolina que es va muntar des de "la mòmia" a "la prenyada".
A la foto podem veure un jove Marcel Millet creuant d'un monòlit a un altre.
📷: cortesia de Toni Jiménez.
El 21 de juny del 2014 els Minyons de Terrassa van pujar al seu cim i van realitzar un espectacular pilar de 4.
Ressenya antiga de la botiga barcelonina Pedra -Neu.
La Mòmia és, sens dubte, l'agulla més simbòlica de Sant Benet. Va ser aquest contundent monòlit que va acollir a principis dels vuitanta, alguns dels primers itineraris equipats amb la nova mentalitat "free". La via Kumbayá, de David Tarragó i Josép Batlle «Rubio», comptava amb quatre llargs oberts manifestament des de dalt que, donaven la benvinguda al setè grau montserratí.(3/8/83)
Aquí,a la foto de dalt amb trobo escalant la via Kumbaya als 80' 😅
A sota amb fotos mes actuals,veiem les classiques Haus -Estrem i la Pirenaica.
Observem en aquesta última foto la confluència de dues germanades i majestuoses amigues: "La Momia i La Momieta", formant una canal (com si es tractés d'un petó entre les dues enormes mols)...i que serveix com a camí de baixada (rapel ) fins a la base de totes dues.
Curiós muntatge realitzat per nord-americans per representar la roca de "La Mòmia" com un faraó gegant petrificat.
Pareidolia en estat pur.
LA MOMIA
Aquí veiem l´altra famosa Mòmia montserratina.
La mòmia egípcia que des de principis del segle XX està a la secció bíblica del Museu de Montserrat.
La mòmia és la peça estrella de la col-leccio arqueològica del museu, on va arribar fa un centenar d'anys, comprada pel pare Bonaventura Ubach al Caire.
La mòmia està datada entre els segles VI i III a.C. El cos pertanyia a una noia d'uns 25 anys de posició social acomodada, segons alguns detalls com el bon estat de les dents --de què només falta un queixal--, signe de bona alimentació.
Apart, també al museu es pot veure algún cuadre,part de la gran donació que va fer el canonge Iglésias, de Santa Anna de Barcelona, i que arribà a Montserrat el 1827. Pero amb l’amortització i supressió del monestir el 1835 la part millor i més nombrosa dels quadres del canonge Iglésias va ser confiscada i escampada a mans de particulars.
(Potser en agraïment es va batejar la roca com el Canonge?)
Antigament era coneguda amb l'eclesiàstic nom de la figura de "El Canonge",fins que va ser rebatejada amb el seu nom actual, perdent així el seu topònim antic.
El Rosari Monumental fou el resultat d’una iniciativa promoguda per un altre canonge vigatà Jaume Collell i Bancells. La seva proposta volia donar resposta a una doble devoció present en l’església catalana: el rosari i la Mare de Déu de Montserrat i manifestar la romanitat d’aquest església expressada en la seva fidelitat a la persona del Papa Lleó XIII.
(Un altre canonge al qual també hi hauria alguna cosa per agrair i potser s'hi va pensar en posar nom a la roca...?)
Significat de canonge :
és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
La serra de Montserrat és plena de figures representades en roca sobre personatges de l'església: els Frares, la Monja, el Bisbe, el Canonge...
Dibuix a carbonet de l'artista Lluís Hortala.
