ESCLETXA DEL MORO (Cova de Sant Jeroni)

 

Recorregut per una impresionant escletxa ascendent situada en un recondit lloc entre la pared de l'aeri de sant Jeroni i la Canal del Moro.

Coneguda des de temps immemorials, pero sense despertar cap intarés espeleologlc. El Pare Guiu-Camps. monjo de l'abadia de Montserrat, en una entrevista a membres del GE Pedraforca el 1971, els hi fa esment d'una escletxa al funicular de Sant Jeroni,i ells, sense vlsltar-la la Incorporen al cataleg montserratí (1974)com a Cova de Sant Jeroni. La primera exploració que coneixem és la de membres del GES-CMB el malg del 1976. durant els treballs de catalogacio del volum 3 del Catálogo espeleologico de la provincia de Barcelona, que mai es va arribar a publicar. Sembla que els escaladors la conelxen com Escletxa del Moro.

Cal puntualitzar que és una ruta tècnica on haurem de grimpar i escalar en algun tram.

                          situació al mapa

situació de la escletxa encerclada en vermell

Acces 

Deixarem el cotxe a l'antiga estació inferior de l'aeri de Sant Jeroni ,pugem per la rampa d'asfalt que surt al costat de la carretera per anar a buscar el tram de pujada que en pocs minuts ens acosta al camí de l'Arrel.

Prenem direcció paret de l'aeri per arribar a una petita corva on començarem a pujar pel torrent de l'escletxa del moro, l'inici és molt evident ,una torrentera de blocs que haurem d'anar grimpant , fins que trobem uns trams més complicats amb unes cordes fixes, que anirem seguín, a les quals després se'ls afegeix un cable de vida.

Aquest és el camí emprat pels escaladors per a l'aproximació a la majoria de vies de la paret de l'aeri.

📷 Joan Vidal 

Acabades les cordes caldra anar resseguint la base de la paret cap a l'esquerra en sentit ascendent.

Arribarem a una zona més vertical tenint de 

superar un ressalt grimpant uns metres una mica complicats.

Arribarem a l'espectacular escletxa.

La boca es presenta com una escletxa d'uns 15 metres d'alt per uns 2 d'ample,un cop superad el conducte superior és pla i guanya una mica d'amplada.

Tot seguit tindrem d'escalar amb compte una galeria ascendent d'uns 45o d'Inclinació i uns 10 metres sense cap protecció (IV+),on es troba una curta corda de 4 metres a la zona superior.

Aquí és quan apareix la cirereta del pastís.

De sobte entrem en una gran i espectacular cova. (Cova de Sant Jeroni)

Dins apreciem enormes blocs de pedra en preuat equilibri i tol el sól recobert per una colada estalagmitica .

📷 Joan Vidal

📷 Joan Vidal 

Es pot realitzar un últim tram escalant una 20 m per una placa on trobarem fins a 4 assegurances i que ens portarà a un petit balcó natural en el qual podrem admirar aquesta cavitat tan especial.

📷 Joan Vidal 

Una oxidada cadena amb mosquetó ens facilita el descens.

Només queda rapelar per on hem anat pujat (trobarem instal·lacions amb mallon).

El retorn és pel mateix camí que hem fet de pujada.

Material

Arnés, aconsellable peus de gat,4 cintes,1corda 50m, material per rapelar i casc.

Imprescindible frontal.

L'ENERGIA TEL·ÚRICA

Un corrent tel·lúric (del llatí tellūs, "terra"), o corrent terrestre, és un corrent elèctric que es mou sota terra oa través del mar. Els corrents tel·lúrics són el resultat tant de causes naturals com de l'activitat humana, i els corrents discrets interactuen en un patró complex.

Els animals i l'energia tel·lúrica

La majoria de persones sóm incapaços de captar les forces que provenen de la Terra. En canvi, els animals sí que tenen aquesta facultat desenvolupada. De fet, les catàstrofes naturals són detectades amb antelació per la majoria d'animals, però no pels éssers humans, els quals hem perdut aquesta sensibilitat singular.

Actualment se sap que les abelles o les formigues s'instal·len en aquells llocs adequats des del punt de vista de l'energia tel·lúrica.

La muntanya de Montserrat té una energia especial. Com altres centres energétics del món, diuen que la Muntanya és un dels xacres del planeta.

A tocar de l'ermita de Sant Jaume trobarem el que se suposa era un refugi trogloditic, un forat angost del qual s'han realitzat diversos estudis de les energies tel·lúriques tan presents a la muntanya de Montserrat.

L'energia tel-lúrica procedeix del interior de la terra i puja fins a la superficie, incidint en la biologia terrestre. - També es pot definir com: una energia cosmica que quan es creua amb centres d'energia terrestre, com ara els rius subterranis. genera un camp magnétic, degut a la fricció de l'aigua subterránia en moviment contra les superfícies que la delimiten, produint les corrents eléctriques i els camps electromagnétics naturals de la terra.ja que la terra es pot considerar com un gran generador eléctric. 

Els druides n'eren mestres, doncs internaven als seus alumnes, des de molt petits fins als 20 anys, en contacte total amb la natura i aixó els permetia coneixer les plantes, els seus poders medicinals, els astres i el contacte amb els esperits de la natura. Eren mags i endevins amb medis naturals ... Pero tenien un gran problema i és que les ensenyances es feien per via oral, no hi havia escrits i per aixo s'ha perdut aquella mena de ciéncia-religió. 

Els senders del Drac, els camins de la Serp o bé les linies Ley són diferents noms en que són conegudes aquestes alineacions d'energia, que es localitzen en vértex magnétics, a la majoria en llocs sagrats Alguns d'aquests llocs sagrats són: el famós Stonehenge, Glastonbury, la Catedral de Chartres i Montserrat (considerat un gran vértex magnétic) També es diu que el Camí de Santiago segueix per una línia Ley.

El triangle màgic de Catalunya

El planeta Terra és ple de corrents energètics que envolten el globus com una troca de llana. La malla de vectors enèrgètics és tan complexa i espessa que es pot afirmar que gairebé qualsevol racó del món és apte per captar algun tipus d'energia.

No obstant això, de tant en tant és interessant assenyalar la presència explícita de zones que, per la seva ubicació geologràfica particular, són hubs energètics d'especial singularitat.

És el que passa amb una de les zones més màgiques de Catalunya. Es tracta de la zona que queda a l'interior del que anomenen el triangle energètic. Aquest triangle delimitat per tres vèrtexs que, per les seves característiques geològiques i geogràfiques, són tres grans centres d'energia tel·lúrica. Aquests vèrtexs són; la muntanya de Montjuïc, la serra de Montserrat i el massís del Montseny.

EL SEGREST DE LA MORENETA

 

El dia 10 del mes de juny del 2023 es compliran  78 anys de la col·locació de la primera imatge de la verge de Montserrat al cim del Cavall Bernat.
Aquesta primera imatge de pedra artificial, amb els anys es va anar deteriorant i es va tenir la idea de canviar-la per una metàl·lica que en teoría tindria que durar molt més.
Es va començar a recollir,metall d'alumini  procedent dels utensilis usats dels excursionistas: cantimplores, coberts, plats, carmanyoles, etc.,
amb la qual fondre una nova imatge.
Aquest és un post sobre el que esdevingué amb aquesta malmesa imatge...

El 21 d'octubre del 1956 va ser un gran dia per a l'excursionisme català. Milers d'excursionistes van pujar fins al monestir, on després d'una missa i unes paraules del Pare Abad la imatge va anar en processó pels camins de la muntanya fins al peu del Cavall. Allà una cordada formada per un membre de cada grup d'escalada dels diversos Clubs existents a Catalunya, van ajudar Jordi Panyella (Pany) a pujar-la a l'esquena fins al cim en una motxilla especial, facilitada pels germans Sanjust.

📷(Imatge extreta del noticiari NODO)

Uns 30 escaladors, encapçalats per Jordi Panyella "Pany", van pujar la imatge per la via normal.
Cal recordar que la imatge era una rèplica exacta de l'existent a l'abadia i pesava 30 quilos.

Imatge del pedestal sense la moreneta 

L'any 1986 uns desconeguts arrancàn la imatge i l'estimbàn muntanya avall. Els mateixos enviaren dos escrits anònims. El primer anunciant el seu "segrest" i demanant un rescat de 25 milions de pessetes. En el segon comunicaren la seva defenestració. La imatge va passar uns mesos perduda entre la vegetació fins que un grup la va localitzar i la va donar al museu "cavall bernat" de sant Cugat.( Encara que avui dia s'exhibeix al museu del Bruc )Els culpables no es van poder identificar mai.

📷Periódico de Catalunya,divendres,4 juliol,1986.

Imatge d'alumini de la verge a dalt del cavall bernat ,ja amb les mans amputades per actes vandàlics ,abans del segrest...
📷 

El 25 d'octubre de 1987 una nova imatge de la Moreneta va ser reposada al cim del Cavall, en una multitudinária festa organitzada pel Grup Cavall Bernat. L'escultura, feta per l'escalador Jordi alvarez,amb acer de 40 mm i una protecció de zenc pesa 350 kilos, va ser transportada amb helicópter.

En aquestes fotografies es poden apreciar les tres morenetes que han estat al cim del cavall bernat de Montserrat.

1-pedra artificial (1945) 

2-alumini (1965) 

3-es l'actual i és de ferro (1987)

MEGALIT DEL TORRENT DE LA DIABLERA

 

Amable excursió on passarem per una zona d'interés arqueologic senyalitzada pel Patronat de la Muntanya de Montserrat ,tot veient un curios megalit.

També se'l coneix amb els noms de 'Megalit de la Diablera" i "La Pedra Dreta". 

Alguns autors han considerat que es tracta d'una fita funerària, aixecada per l'home aprofitant una pedra caiguda de la muntanya de forma natural, que senyala un lloc d'enterrament. 

(Encara que n'hi ha estudiosos que dubten de l'autenticitat del monument, apuntant que sigui una formació merament natural).

Es tracta d'un primitu monument funerari atipic en aquesta zona. Tant per la seva forma com per la col-locació de les pedres. situat damunt de la Cova Tapada, utilitzada com a cova d'enterrament i inhumació col-lectiva. A uns 20 metres del megalit es va localitzar sota una gran roca caiguda , un fragment de crani. ossos humans molt deteriorats. un vas eneolític. ceramica molt fragmentada i cendres. 

Ruta curta i senzilla realitzada tota per pista i que podem complementar amb moltes altres localitzacions, com Els Pallers, refugi Vicens Barbé o una bonica passejada per la zona d'agulles o del Bruc.

Aproximació 

Sortim de Can Maçana i un cop arribem al Coll de Guirló hi ha un rètol que indica el camí que surta a la dreta i en baixada cap a la zona dels Pallers i al Bruc a través del torrent de la Diablera. Aquesta és una zona de coves i de cacera dels homes prehistòrics i el Megàlit n’és una prova evident.

Poc minuts després de deixa el Coll de Guirló ,a la dreta, un senyal indica la petita zona on hi ha restes arqueològiques de civilització calcolítica a Montserrat.

Al mig del torrent de la Diablera, trobem aquest megàlit possiblement de l'edat del bronze, consistent en tres grans pedres, dues de les quals actuen de suport a una de central més gran, situada en posició vertical.

A mitjans dels segle XIX, Joan Maria Casas de Müller, va excavar la cova situada al peu del megàlit, coneguda amb el nom de Cova Tapada ,trobant, ossos d'animals, l' esquelet d'un isard, diversos vasos fragmentats, un punxó d'os fragmentat i 6 cranis humans que estaven en relatiu bon estat de conservació, a excepció de les mandíbules inferiors que curiosament no n'aparegué cap. En total es van comptabilitzar la presència de 25 individus.

Sembla que la cova va actuar de cambra funerària.

Cova de les Goteres.

A molts pocs metres del senyal, a l’esquerra, hi surt un petit corriol que puja i porta a un altre abric natural conegut com a cova de les Goteres, on a mitjan segle XX Pere Redón trobà també restes d’una antiga civilització.

TAXUS BACCATA

El teix és un arbre singular, de creixement molt lent i de gran longevitat, del que existeixen exemplars mil·lenaris.(segons estudis realitzats es diu que poden arribar als 4000 anys)

És un arbre que, per la toxicitat de les seves fulles (no aixi dels seus fruits,els quals es poden menjar),ha viscut envoltat d'una certa llegenda negra i ha viscut associat a la mort i a pràctiques paganes relacionades amb la cultura celta, per a la qual era un arbre sagrat. Potser per aquest motiu és un arbre que pot trobar-se al costat d'algunes esglésies cristianes, que van ser construïdes per neutralitzar-ne els cultes pagans que s'hi practicaven.

En la cultura Celta el teix tenia assignat un mes dedicat al ell específicament, i és on se situava el Samhain o Festa dels Morts. I lluny de ser un arbre temut per aquest significat, la veritat és que és un dels més importants dels celtes, perquè es trobava directament relacionat amb el pas de les ànimes cap a l'altre món després de la mort. En moltes parts de Gran Bretanya i Irlanda podem veure un arbre de teix en cada cementiri. I molts arriben a creure que les seves arrels es dirigeixen especialment a la boca de cadascun dels difunts enterrats al cementiri, per treure'ls els secrets que es van guardar en vida, que recorren tot el teix fins a ser enviats al vent a través de les seves fulles . Els antics pobles de la cultura cèltica també ho van usar com a verí per a suicidarse durant les guerres cantabrocastellans astures, abans d'esdevenir esclaus romans. El obtenien en convertir les llavors de teix en una substància per beure. Se sap que l'arbre del teix era utilitzat com un lloc de reunió, cada vegada que es convocava, tocant la campana de l'església, o per realitzar festes i balls de la regió, costum que ha arribat fins als nostres temps

Conegut Pas de la Canal dels micos on las branques d'un gran teix ens ajudan a progresar.

Per tota la muntanya de Montserrat si els busquem bé ,trobarem diversos exemplars, alguns dels quals es troben situats en llocs prácticament inaccessibles. 

A causa de la qualitat de la seva fusta, la mà de l'home ha fet desaparèixer aquest arbre de les muntanyes de la regió, però a Montserrat ha sobreviscut gràcies a la dificultat d'accés i de desplaçament pel terreny. En aquesta màgica muntanya el trobarem gairebé sempre en els espais que queden entre les formacions verticals de pedra (gairebe sempre canals),com guardians dels estrets passos cap a les zones més elevades.

Curiosament pot arribar a ser mortal si s'ingereix en grans quantitats però, tot i això, pot arribar a combatre fins a 14 tipus de càncer diferents, sent un dels anticancerígens més importants que existeixen actualment.

Ara fa uns anys es va descobrir que un component de la seva escorça, el taxol, era molt eficaç en tractaments de quimioteràpia contra el càncer. D'això n'ha quedat fer una "sessió de taxol". Per sort, s'ha descobert la manera de sintetitzar aquesta substància en laboratori i evitar una sobreexplotació d'aquests arbres ja escassos que hagués provocat la seva desaparició.

Resulta fascinant descobrir exemplars potser mil·lenaris, amb la seva soca d'arrels recargolades, que ens porten a imaginar mil i una aventures de follets entremaliats entre les giragonses de les seves formes capricioses.

La canal dels Arínjols (situada entre la pared de Diables i Patriarques),està reconeguda en l’Inventari de boscos singulars de Catalunya, amb la població més abundant de teixos a Montserrat.

L’inventari de la població de teixos existents a la canal dels Arínjols, al vessant nord de Montserrat, s’inicia el 2009.Es va procedir a marcar tots els exemplars de d'aquesta especie per poder seguir el creixement amb unes xapites numerades, de les quals rarament en veurem cap, ja que el col·leccionisme furtiu montserratí ha fet efecte. 

També ha tingut molt a veure l'entrada de la cabra salvatge a Montserrat (que s'alimenta de teix, entre molts altres arbres i arbustos) i l'erosió creixent de la mateixa canal.

El senderisme a la zona facilitava l’activitat erosiva de l’aigua; com que no hi había un camí marcat, el pas de la gent desenterrava i trepitjava les arrels dels arbres modificant l’estabilitat del sòl. És difícil caminar per la canal (pel seu pendent i perquè el material del sòl no és estable) i el trepig no es concentra en una única zona de pas sinó que es dispersa arreu.

Per aquets motius el Patronat de la Muntanya de Montserrat va creure oportú tancar tanca el pas de persones a la canal dels Arínjols per a millorar l’estat de conservació d’aquest espai singular i els seus teixos.