Aconseguida ascensió en escalada lliure fins dalt la roca de Santa Cecilia resseguint l’itinerari de la la via ferrada La Teresina.
Els que fa molt temps que voltem Montserrat, tenim itineraris que considerem que son emblema i essència montserratina, la via ferrada Teresina era una d’aquestes joies que mai es deuria hagut perdut, desequipada amb sectari criteri a finals de 2019 per imposició del Patronat.
rememorant el exquisit traçat que Antonio Garcia Picazo va imaginar i convertir en via ferrada allà l’any 1993, i que va ser la primera via ferrada d’Espanya.
Per nosaltres ha estat un experiència molt intensa però també emotiva, i ens alegrem d’haver pogut aconseguit recuperar i proposar com a traçat d’escalada aquest itinerari pels nostàlgics montserratins però també per les noves generacions que vulguin resseguir els racons d’aquest màgic itinerari.
La via te passos fins a V, moltes reunions estan equipades aprofitant el retorn de vies d’escalada del Sector. El majestuós pont de roca es fa per sota enlloc de per dalt. Fins el mític flanqueig penjat l’itinerari es bastant assumible tant pel grau com per l'exposició dels trams i es pot fer inclús sense peus gat. Del flanqueig amunt el grau es més alt i amb trams llargs i molt exposats en escalada lliure.
El descens es fa ràpid amb quatre ràpels consecutius de 60 metres.
Pugem per la canal de sant Jeroni i ens desviem
cap a la antiga ferrata Teresina.
Comença la via just al costat del Canal Mejillón, davant nostre una paret de 15 metres, la encarem per l’esquerra on progressarem per una esquerda amb bones preses. Arribem a un relleix on tenim un pas finet de 3 metres on la paret es mes vertical, deseguida es mes fa mes fàcil al poder ajudar-nos d’uns arbres mes amunt.
Podrem llaçar algun arbre per sobre de 8 metres, grau IV
Els primers metres de l'itinerari ja tenen algún paset complicat.
Al no haber-hi las grapas a la pared ni cables de vida ni seguros,fara l'ascensio bastant arriscada i molt mes intrépida.
Arribem a un caos de grans blocs de roca, travessem per sota i al sortir tenim una canalera flanquejada per roca, mes amunt la torrentera es mes amable i arribem fàcilment fins arran de paret on tenim una de les anellas per rapelar, en total aquest tram te uns 25 metres.
El caos de roca no es pot protegir, es un IV, superat aquest pas podem llaçar arbres.
Desde aquí sota ja albirem l'enorme pont de roca.
Canviem de direcció cap a la dreta resseguint un corriol enganxat a la roca i de seguida arribem al famós Pont de Roca.
No intentem superar-lo per dalt per no degradar-lo, llavors tirem avall desgrimpant amb l’ajuda d’uns arbres (podem improvisar un ràpel si cal), son uns 12 metres fins arribar a sota el Pont de Roca.
Tindrem a tocar una de les reunions que farem servir en el descens però abans hem de desgrimpar un pas molt exposat e incòmode amb la timba a sota nostre.
Un cop descendit aquest punt delicat tirem amunt paral-lels al Pont de Roca per una torrentera amb bones preses per sortir a altre canto del Pont.
Un cop pasat ens toca pujar per una canal molt vertical i amb blocs de pedra no gaire fiables...
Cal anar amb molt de compte,com a tot l'itinerari.
Sortim del pas per una petita ximeneia
Sortint del Pont de Roca ja tenim davant nostre una gran paret i a altre canto la timba, hem de progressar per unes llargues llastres de roca, amb la pedra molt sobada. Fins a trobar el primer arbre per assegurar tindrem uns 20 metres a pel.
Seguim amb la mateixa tònica uns altres 30 metres, on també podrem llaçar alguna alzina i assegurar còmodament al company.Tot aquest tram es un IV, uns 50 metres.
Seguim per placas de pedra molt trencada i sobada, aseguran-nos en algún arbre.
Tot seguit tenim un tros terròs i després un pas on puja el grau IV+ i costa enfilar-se per superar l’últim tram, es un pas de 4 metres mes amunt altres 6 metres mes suaus on trobem un bonic mirador y una reunió ben parida amb dues anelles.
Cal recordar que no trobarem cap seguro ni grapas de progressió,per tant cal estar mentalment preparat.
Fins aquí l'escalada es bastant assumible.
Las vistes privilegiades.
Abans d’arribar al mític flanqueig progressem per un incòmode camí pedregós i de seguida tombem a l’esquerra. Davant nostre un primer ressalt de 8 metres aprofitem una bona fissura i arribem a un relleix on tenim una alzina per llaçar. Ara ens toca fer un primer flanqueig per guanyar el coll, son 5 metres amb bones presses, IV+
Aquí cal ser una mica mes fi.
Un cop superat aquest primer flanqueig ens trobem a un petit coll, davant del mític flanqueig abans equipat amb grapes. Podrem assegurar al primer des d’una alzina però si caus el pèndul pot ser gran.
En total seran uns 20 metres, els primers 12 son bastant assumibles doncs tenim bons peus aprofitant un suau relleix. Però per arribar a la reunió equipada amb una anella tenim uns 3 metres finets IV+.
Un flanqueig imposible d'assegurar on tindrem que apretar una miqueta per entrar a la reunió.
Un cop sortim de la reunió encara tenim 5 metres mes de flanqueig aquest son els metres mes delicats, es un V, al acabar el flanqueig arribem a una canal, nosaltres ho superem fent tècnica d'oposició en X.
Despres simplement anar navegant per aquet torrent fins...
Montar reunió a un d'aquets arbres i esperar al company.
La escalada es complica una mica en aquets trams finals, tením alguns dels passets mes finents.
Primer progressem fàcil per la canal uns 20 metres de III, fins arribar a una gran paret que ens barra el pas. Podem assegurar al company que ens segueix,dons tenim bons arbres.
Davant nostre tenim una imponent paret, podem veure a uns 8 metres una anella que es van oblidar els desequipadors i serà l’únic punt on assegurar-nos aquests primers metres, es un tram de IV. Passada l’anella el grau puja fins a V, busquem la millor trajectòria per anar pujant, nosaltres primer anem amunt uns 4 metres fins a trobar un subtil relleix. Al arribar flanquegem a la dreta uns 5 metres fins a trobar un petit diedre on ara si podem llaçar sabines i anar pujant fins a trobar un parabolt amb maillon on assegurem al company. Hem superat el tram mes tècnic 20 metres amb molt poques opcions d’assegurar al primer.
Tenim uns 5 metres de flanqueig a l'esquerra fins a trobar un diedre ple de vegetació gens amable,terros i ple d'aritjols. Tot i això ens ajudan a progressar i pugem pel canto dret del diedre on la roca te un grau mes assumible de V-. Durant l’ascensió podem anar llaçant tants arbrets com es vulguin.
Total ,tram d'uns 25 metres, els últims es fan caminant fins el Cim de la Paret de Santa Cecilia. Amb compte de que desde el cim si fa vent no se sent al company.
Punt final del trajecte:cim de la paret de Santa Cecilia.
Aviat tornarem per alliberar el segon tram fins el mirador.
Desde el capdamunt de la paret de Santa Cecilia apreciem el mirador de Sant Jeroni.
Ja tan sola queda baixar...les instal-lacions de rapel es troben equipades.
En el penúltim rapel anirem a busca el pont de roca,baixant per una llarga placa de roca marcada amb una escletxa.
Últim rapel sortint de sota l'enorme pont de roca
Descens
Primer ràpel 25metres
Uns metres mes avall del cim desgrimpem 8 metres i trobarem una bona reunió de dues anelles. Tenim varis punts on podem muntar el següent ràpel, nosaltres fem un primer de 25 metres fins arribar al parabolt amb maillon del final del sisè tram.
Segon ràpel 60metres
Descendim el sisè i cinquè tram però passem de llarg l’anella del final del flanqueig i seguim avall la canal fins a trobar la següent reunió, just on la canal s’estreny i salta a una gran timba.
Tercer ràpel 40metres
Aquest maco i espectacular ràpel ens portarà per sobre del Pont de Roca fins a sota seu.
Quart ràpel 50metres
Desde sota del Pont de Roca per on hem passat de pujada tenim uns 50 metres fins arribar al torrent d’accés per sota del inici de la via Teresina.
Material
dues cordes de 60m,cintes llargues amb mosquetons, material per rapelar, un maillon gran per si ha volat el del segon rapel,casc,arnes,peus de gat.
Temps Total desde ermita Santa Cecilia 6 hores mínim dues persones.
Selfie de rigor.
Resenya amb el grau estimat de l'itinerari i la línea de rapels.
