El lloc on havia estat l’altar de la Mare de Déu a la primeria, en l’església romànica
Accedint des de la plaça de santa Maria i dirigint-nos al pati interior (atri), al centre mateix d’aquesta ala, en línia amb l’eix de la basílica, trobem incrustada al paviment una inscripció epigràfica sobre pedra negra, que comença "Hinc quondam enixit", per indicar el lloc on havia estat l’altar de la Mare de Déu a la primeria, en l’església romànica, davant del qual sant Ignasi de Loiola va abandonar les armes militars per esdevenir “recluta de la nova sacra milícia que ell anava a fundar”, diu la inscripció llatina.
Les escultures que mai no van arribar a coronar el nou campanar
Josep de Sant Benet escriptor i monjo benedictí, més conegut amb el nom popular de "fra Josep de les Llànties",ingressà a Montserrat com a germà llec el 1677, Tot i que no tenia estudis especials,des del seu ingrés al monestir va començar a llegir la Bíblia ia estudiar, i aviat va destacar pel seu coneixement de l'escriptura i la subtilesa a abordar qüestions complexes de teologia i mística.
Escriví 42 tractats, 35 en llatí i 7 en castellà i còpies manuscrites d'els quals aviat corregueren per Europa.
Va ser conegut com a "fra Josep de les Llànties", ja que tenia a càrrec seu l'entreteniment de les llànties del santuari.
El 1673 es va allistar a l'exèrcit reial i de pas per Catalunya, va treballar com a picapedrer al santuari de Montserrat, on se li va despertar la vocació religiosa.
per això es creu que va ser ell, qui obrà les estàtues gegantines que hi ha, encara avui, damunt de l’antic safareig
L'any 1677 el monestir li va encarregar les vuit escultures que havien de coronar el nou campanar que, finalment, no es va arribar a construir.
Tres d'aquestes escultures es troben al jardí privat que tenen els monjos de Montserrat.
Les podem apreciar des de la llunyania quan ens dirigim caminant al pàrquing si mirem cap amunt el jardí dels monjos
Si aguditzem una mica la vista, també veurem un trosset de la campana i l'ermita de Sant Iscle.
Una fotografía de finals del sXIX del conegut com a "balco dels monjos"
antic cementiri dels pobres.
Avui dia l'escala que inicia al monestir i puja cap a santa Anna s'anomena les Escales dels Pobres, en record del cementiri homònim, que a la seva antiga base hi havia per a enterrar els pelegrins que morien a Montserrat.
📷 Montserrat pedra i homes /A.Baste -P.F.Sauque.
A Montserrat actualment tambe hi ha un cementiri per als monjos –que són enterrats a terra i no en nínxols– sobre l’anomenat “Camí dels Degotalls”.
Detall de l'antic cementiri avui dia desaparegut a causa de les obres de remodelació del monestir.
Podem veure'l a la imatge per sota del segell.
Aquí el veiem encerclat al mapa de Joan Cabeza del 1909.
El corriol que surt al seu costat representat amb el número 33 seria l'antiga drecera de les ermites, avui dia anomenada "escales dels pobres".
LA SANTA MARIA
El campanar de Montserrat va ser construït a finals del s. XVI com a element de transició entre l’anterior església romànica i l’actual, de 1592. El formen dotze campanes, vuit de les quals col·locades dins de l’edifici i quatre més en una estructura metàl·lica afegida posteriorment.
El pes de cadascuna d’elles oscil·la entre 6.500 kg, de la més gran, la Santa Maria, i els 300 de la més petita.
📷 A la Foto la Santa María.6.500 kg.
Aquest campanar ha tingut vàries campanes. Les últimes, van ser dissenyades, fetes i fosses a Alemanya entre els anys 54 i 58.
Té una particularitat: totes elles tenen les inscripcions, com tota bona campana, en llatí. En canvi, la campana grossa té la inscripció del Magnificat en català i al seu voltant posa “Rosa d’abril, morena de la Serra”, tret del Virolai.
Text sobre la Santa María extret de la página de la abadia de Montserrat.
PORTADA ROMANICA
L'únic element que es conserva del temple romànic de Montserrat és aquesta portada obrada al segle XII que es troba, segons s'entra a l'església, al començament del lateral dret del claustre de l'abat Argeric, adaptat com a atri de la basílica.
Consta de cinc arquivoltes en gradació. Els muntants, aixamfranats, s'alternen amb les columnes per a suportar una imposta, d'on sorgeixen les arquivoltes.
La decoració de la porta era força sumptuosa, però l'erosió n'ha mutilat i, fins i tot, esborrat una part de les escultures.
L'arquivolta central presenta temes històrics o figuratius, mentre que els capitells es van esculpir amb temes historiats i d'animals fantàstics.
A banda i banda del portal, a mitja alçada de les arcades, es van encastar dues figures. La de l'esquerra pot representar la figura d'un cavaller sobre un cavall o bé Samsó sobre un lleó,dominant l'animal.
La de la dreta és imposssible d'identificar puix està molt malmesa.
