Aquesta vegada l'entrada al blog és reflectir un sentiment personal relacionat amb el passat.
Juny 1985 "LLAGRIMES D'ESTELS"
Juny de l'any 1985, a l'estació de tren de Renfe a Fabra i Puig (Barcelona), sortia el tren que pujava a Monistrol (llavors encara amb seients de fusta i un respatller de sky gairebé sempre esquarterat i malparat).
Un cop arribat a Monistrol l'objectiu era situar-se a l'inici de la carretera que pujava al monestir i fer auto-stop fins que algun amable conductor parava.
El meu destí era Santa Cecília;gairebe sempre m'acostaven, altres em tocava caminar.
Aquell estiu tenia la il·lusió d'equipar el meu primer itinerari d'escalada a la muntanya de Montserrat.
Resenya extreta d'internet
La zona triada era el contrafluix de patriarques, una petita zona propera a santa Cecília ia tocar del camí de l'arrel,on tan sols existia un altre itinerari equipat per aquell temps.
1A ASCENSIÓ
Piada de l'època plasmada al llibre de piades de santa Cecília.
En aquells anys començava amb força l'auge de l'escalada esportiva i jo em disposava a obrir un curt itinerari "LLAGRIMES D'ESTELS",de 25 metres que seria graduat en 7b+ (recordem que parlem de l'any 1985...)
2 mesos més tard vaig passar uns dies escalant amb un parell d'amics del sud d'espanya,(un d'ells el conegut escalador granadí Javier Morales) i vam aconseguir fer la primera ascensió.
Aquest va ser el meu primer itinerari equipat a Montserrat i també l'únic on a les guies apareix el meu nom.
Més endavant juntament amb el meu amic i company de cordada Xavier Buxó, també vam equipar un curt itinerari graduat en 7a a la zona d'agulles (a la roca de la Barana), el nom del qual era :"ahir a la nit vaig somiar que tornava a Manderley"; l'itinerari va quedar reflectit únicament en un petit llibre de piades que existia al refugi.
Cara Est de La Barana
En desaparèixer el llibre la via va quedar en l'oblit i al cap dels anys crec que algú es va apropiar l'autoria i li va canviar el nom a la via...
També en aquelles dates, junt amb el meu amic "Pochas" comencem un projecte a l'agulla del Gat (Sant Benet).
Malauradament va tenir un accident practicant boulder, el qual el va mantenir retirat de les parets molt de temps.
És llavors quan Cesc Rosell i Nacho gancedo (sense jo saber res) van reprendre aquest projecte,fent-se-la seva, van col·locar alguna assegurança més i van batejar la via com "una burbuja en tus venas".
Principis dels 90' al costat de Juan Belego obrim un parell d'itineraris als fantàstics esperons de Degotalls: DISBAUXA(esperó Poseído)i CARGOLS MISTICS (esperó Apol-lo)
Resenyes dels itineraris
Just després d'allò em vaig mantenir apartat de l'escalada per motius personals gairebé 35 anys i en tornar a prendre contacte i llegir informació d'itineraris m'adono que tampoc no m'esmenta en les obertures d'aquestes rutes... jejejeje...